Croatiae auctores Latini: inventa  
   domum |  qui sumus |  textus |  auxilia |  tolle, lege! |   
Sivrić, Antun (1765 - 1830) [1803], Traduzione latina delle Anacreontiche ... e dei sonetti, versio electronica (), Verborum 42047, 5086 versus, Ed. Neven Jovanović [genre: poesis epigramma; poesis versio; paratextus prosaici] [word count] [sivrichaanacreont].
Previous section

Next section

Di Eustachio Manfredi
94
Per la professione d' una Monaca.
Qual' uom, che per trovar scoscesa, e torta
La via, pur non s' arresti, e il cammin segua,
Perchè speme l' aita , e lo conforta
A gir fin là, dov' il sentier s' adegua;
Così costei, non perchè dura ha scorta
Sua grande impresa, al buon desir fa tregua ,
Ma si forte ei la preme, e la trasporta,
Che al fin da gli occhi altrui pur si dilegua.
Gran tempo è già, che generosa il piede
Pose , ov’ altri smarrirsi ha per usanza,
E rare pel sentiero orme già vede;
Pur poco quel, che scorse, e quel che avanza
Poco ella stima ancor, se al desir crede;
Sì dolce de la meta è la speranza.
95

Aede sua quandoque procul salebrosa viator
Ut loca conscendit, nec revocare gradum
Cogitur, emineat quamvis mons arduus, et quas
Optat adire plagas, nocte dieque petit;
Femina sic duro non haec defessa labore
Incoeptum validis viribus urget opus.
Tam cito progreditur quo tramite pergere coepit,
Ut praereptam oculis cernere non liceat
Illa viam subiit , fuerat quae cognita paucis,
Et jam rara pedum signa relicta notat.
Tum lustrata viae pars illi parva videtur,
Tum pars parva viae, quam superesse videt.
Indulget votis audax, atque ardua spernit
Nil dulci meta dulcius esse putans.
96
Se sia più malagevole mantenersi l’ altrui amore, che aquistarselo problema proposto nell' Accademia de' Gelati .
Storge ilbuon cacciator da sua capanna
Augelin vago, e vuol' uscirne in traccia,
E dietro a lui, ch' errando oltre si caccia,
Per dura alpestra via suda, e s' alfanna.
E tal con l' occhio il siegue, e si procaccia
Oprando or laccio,or rete , or vischio , or canna ,
Che pure al fin lui mal’ accorto inganna ,
E lieto l’imprigiona, e il piè gli allaccia.
Ma sì con unghia, e rosrro ei s' affatica,
Che sciolti i nodi, e rotto il carcer tristo,
Batte le penne inver la selva antica;
E il meschin piagne, troppo tardi avvisto ,
Che sua preda serbar cura, e fatica
Più grave era per lui del primo acquisto.
97

Pulchram venator volucrem dum prospicit, illam
Vult capere , et tecto sedulus egreditur.
Illa fugit, profugam sequitur tamen ille, locumque,
Quem petiit, cupido detegit intuitu.
Sudat sollicitus montis per devia pergens,
Et visco, canna, retibus, aut laqueis,
Donec captetur, salientem decipit; haerens
Implicito tandem subsidet illa pede.
Vincula sed rostro diffringit, et ungue , nemusque
Antiquum penna praepete tuta petit.
Major erat retinere labor, quam quaerere praedam; (72)
Nunc hoc, sed sero, dum, videt ille , gemit.
Previous section

Next section


Sivrić, Antun (1765 - 1830) [1803], Traduzione latina delle Anacreontiche ... e dei sonetti, versio electronica (), Verborum 42047, 5086 versus, Ed. Neven Jovanović [genre: poesis epigramma; poesis versio; paratextus prosaici] [word count] [sivrichaanacreont].
Powered by PhiloLogic

Creative Commons License
Zbirka Croatiae auctores Latini, rezultat Znanstvenog projekta "Digitalizacija hrvatskih latinista", dostupna je pod licencom
Creative Commons Imenovanje-Nekomercijalno-Dijeli pod istim uvjetima 3.0 Hrvatska.
Podatke o projektu vidi na www.ffzg.hr.
Za uporabe koje prelaze okvire ove licence obratite se na http://www.ffzg.unizg.hr/klafil/dokuwiki/doku.php/z:digitalizacija-hrvatskih-latinista.